Observació de fauna salvatge als viatges, consells i comentaris

sobre l'observació de fauna

Un dels motius pels quals molta gent s'inscriu als nostres viatges és la possibilitat d'observar, de tant a prop com sigui possible, la fauna salvatge. L'experiència de tots aquests anys guiant-vos a indrets tant diferents com Canadà, Sud-àfrica, Alaska és a l'arrel d'aquestes línies.

En primer lloc, una obvietat: els animals són salvatges. Això implica que tenen comportaments inesperats, poc previsibles. Per tant, esdevenen perillosos, fins i tot si no tenen el desig d'atacar-vos. Això inclou els herbívors i qualsevol altre espècie, per simpàtica que us resulti. Per exemple, els óssos negres són herbívors A més, són més petits que els grizzlis o bruns. Dit d'una manera simpàtica, són molt “monos”... molta gent s'hi acosta, els vol tocar, acaronar... de manera que al cap de l'any, hi ha més accidents amb óssos negres que amb els altres, percebuts com a perillosos. Un altre cas: els bisons. Semblen inofensius, desprenen calma. I en canvi, aquest és l'animal que mata o fereix més persones al parc nacional de Yellowstone, per posar un exemple. Tot això, deixant de banda les femelles de molts “innocents” herbívors com ara cérvols, que no deixen que ningú s'acosti als seus “bambis”. En resum, l'animal salvatge no té res a veure amb el ninot de vellut dels vostres fills o nebots...

En segon lloc, cal mantenir una distància amb els animals salvatges. Cal respectar el seu medi, evitant de molestar-los, al cap i a la fi som a “casa seva”. Els podrem veure de prop si ells decideixen acostar-se. Per exemple, en el cas de les balenes, hi ha establerta una reglamentació que obliga als nostres col·laboradors a no acostar-se més enllà dels 100 metres... o fins a 400 metres, en el cas de les belugues o les balenes blaves del Sant Llorenç (Quebec), degut a que es troben en perill d'extinció. A molts parcs, no es pot sortir de les pistes, i ni somieu en baixar del vehicle, sota risc de ser-ne expulsat. Si trobeu un animal salvatge fora dels límits d'un parc o àrea protegida, el nostre consell és no baixar mai del vehicle. Si aneu amb un guia, seguiu al peu de la lletra les seves instruccions. No ens podem fer responsables de comportaments altres dels que indica el guia o a les normes dels parcs i reserves de fauna.

Permeteu-nos una comparació: anar a veure fauna salvatge és com anar a un partit de futbol a un gran estadi. A vegades et toca un seient molt amunt, o massa avall. En altres ocasions, no es pot veure prou bé la jugada o el gol. Fins i tot, el partit acaba sense gols. A la televisió, tot es veu perfecte. Repeteixen les jugades. A poc a poc, des de diversos angles. Però no hi ha res com l'emoció dins de l'estadi, la cridòria, l'ambient, les cues per arribar-hi, el fred o la calor, els comentaris entre els seguidors... Si voleu veure bé la fauna salvatge, no us mogueu de casa, a la televisió fan uns documentals excel·lents. Ara bé, si us fa il·lusió llevar-vos d'hora, si esteu disposats a embolicar-vos en una manta pel fred que fa al Kruger de matinada (o navegant per l'estret de Johnston), si voleu sentir l'emoció de veure un lleopard amagat entre els matolls, pacientment esperant un preciós i delicat impala despistat, si voleu tenir l'oportunitat d'escoltar el respirar de les orques, o veure de lluny com un afamat grizzly arrenca la pell a un salmó acabat de pescar, després de múltiples i múltiples intents... us agradarà l'observació de la fauna salvatge... si teniu sort d'ensopegar-la.

Com ens deia aquest estiu passat en Jim, experimentadíssim capità del Gikumi, a Telegraph Cove, “nosaltres només garantim poder veure paisatge, muntanyes, arbres, cels meravellosos. Si tenim sort, veurem orques i balenes”. Aquell mateix dia, les orques van passar sota el nostre vaixell, gràcies al seu increïble mestratge i coneixement dels cetacis. I en baixar del vaixell, el capità va afegir: “Avui hem tingut sort, hem estat molt afortunats”. No es tractava de falsa modèstia, sinó de sàvies paraules de qui tantes vegades ha tornat havent vist un fabulós paisatge...

Què fem per poder arribar a veure la fauna salvatge, tant d'a prop com sigui possible? Dues coses. La primera, treballar amb els millors especialistes, amb les empreses de més prestigi, les que duen més temps fent aquesta feina, que se l'estimen, que s'estimen els animals, i que per tant, els coneixen. En Jeremy al Kruger, en Greg a Kuthzemateen... tots ells es dediquen exclusivament a la feina de dur-vos fins als indrets on ells creuen que podreu observar els animals. La segona condició per tenir molts números de veure fauna és el temps. Intentem que les sortides durin tant que possible. A més temps tinguem a la nostra disposició, més opcions tindrà el nostre experimentat guia de dur-nos fins el nostre objectiu. Potser us semblaran obvietats, però a Agama les tenim per norma.

I un darrer consell: abans que la càmera de fer fotos o del vídeo, porteu uns bons prismàtics.

Oferim viatges per a l'observació de fauna salvatge a:

Alaska

Canadà

Sud-àfrica

Namíbia i Botswana

Amunt